A Igualada passen coses. Es nomenen responsables de transparència sense informar els grups municipals. S’hi aixequen tàpies per a impedir l’ús d’espais sense ús. Ningú ha dit que passin només coses bones.

Et preguntaràs quina relació hi ha entre aquests dos fets. Ambdós responen a un costum igualadí d’aixecar murs: alguns visibles, altres invisibles.

Les parets que avui tanquen l’Espai pels Somnis irònicament són la metàfora perfecta per descriure l’actual govern municipal. L’alcalde té al cap, no al seu programa electoral, un model de govern opac, que creu que la transparència consisteix a fer titulars de premsa.

Com s’entén que els grups municipals ens assabentem d’un nomenament important com el del Consell de Bon Govern per la premsa? No consta ni un esment a les actes de les comissions informatives.

Els titulars que el govern fa són com els cartells que tant combaten als murs de la ciutat. Embruten l’Ajuntament amb una actitud impròpia de la responsabilitat que ostenten.

És un model d’impedir veure de portes en dins. De posar totxanes entre la ciutadania i les institucions, igual que avui han permès que l’ús del Casal Interparroquial es redueixi a l’especulació i no al benefici dels igualadins i igualadines.

El temps de l’opacitat ha passat. És el moment d’enderrocar murs i deixar entrar la llum.

Dario Castañé
Portaveu del grup municipal de Decidim Igualada